El repte de la rehabilitació i la política d’habitatge

Repunts 1.
La rehabilitació i el manteniment dels edificis ha demostrat ser a tot Europa un motor de l’economia local i estar ben arrelada a la ciutat, al poble i al barri, gràcies a la seva capacitat de dinamització de l’activitat de proximitat. També és un sector intensiu en mà d’obra, cosa que comporta la generació de molts més llocs de treball que altres sectors. Es tracta d’un sector molt equilibrat i poc sensible als efectes fluctuants del mercat de la nova construcció, molt vulnerable a l’acció especulativa i representa una nova forma d’entendre el desenvolupament econòmic i social, en el camí sostenibilista.

En la promoció d’aquesta activitat, les administracions de molts països europeus hi han tingut un paper clau, ja que han creat el marc normatiu, legal, econòmic i de gestió per tal d’afavorir-la. A diferència dels països europeus del nostre entorn, a Catalunya i a l’Estat espanyol no s’ha fet fins avui una aposta decidida per la rehabilitació i el manteniment.

Mentre Espanya es vanagloriava de tenir un sector amb una gran vitalitat en el que es construïa tant com a França, Alemanya i Itàlia juntes, en aquells països on anaven reforçant el sector de la rehabilitació, ara gaudeixen dels efectes d’un esforç i d’unes polítiques d’habitatge pensades a mitjà termini.

La rehabilitació i el manteniment dels edificis ha demostrat ser a tot Europa com un motor de l’economia local i estar ben arrelada a la ciutat, al poble i al barri

Proposta del Govern espanyol per fomentar la rehabilitació El foment de la rehabilitació és un dels eixos destacats de la proposta del Govern de l’Estat per a un acord polític que rellanci l’ocupació a Espanya. D’una banda, reducció de l’IVA fins al 8% durant un període de dos anys i deducció del 10% de l’IRPF fins a 12.000 euros per a les rendes inferiors als 33.000 euros, únicament

pels treballs de rehabilitació energètica i d’accessibilitat. Una proposta realment
tímida i poc compromesa, que queda lluny del 5,5% d’IVA que tenen a França o de deduccions de més del 30% en l’IRPF d’Itàlia.
L’any 2003, la Comissió Europea ja autoritzava la reducció de l’IVA amb un mínim del 5,5% per als treballs de rehabilitació i manteniment dels habitatges, com a resposta a un clam de diversos països que volien promoure l’ocupació i aflorar
l’economia submergida. Molts països s’hi van acollir, en el seu camí d’incentivar una veritable política de rehabilitació. I ara aprofiten les rendes d’aquesta aposta.
Objectius de llarg abast. Fomentar la rehabilitació vol dir atendre un objectiu de llarg abast i que res té a veure amb l’especulació immobiliària i molt amb donar resposta a les necessitats reals de les persones de la forma més eficient tant econòmicament com mediambiental. Els beneficis socials, econòmics i mediambientals de la rehabilitació són immediats i tangibles, ja que és la forma de millorar la qualitat de vida de la població, d’arrelar els residents en el seu entorn, de mantenir la ciutat viva, d’impulsar activitat econòmica, de preservar el patrimoni i de garantir la pervivència dels espais públics com a lloc de trobada, d’intercanvi, de cultura i de cohesió social.
No podem pensar en la rehabilitació com a una mesura circumstancial per apaivagar o per sortir de la crisi i menys amb mesures conjunturals de curta volada. La rehabilitació és el resultat d’un procés que partint d’una decisió política ferma s’ha d’anar arrelant en la societat i en el teixit econòmic de forma progressiva i sòlida. Si la rehabilitació estigués normalitzada al nostre país, la crisi que ara pateix el sector de la construcció seria molt menys intensa i la seva recuperació molt més propera.
Avui cal un model que prioritzi per damunt de tot l’accés de les persones a un habitatge digne mitjançant una actuació decidida sobre el parc d’habitatges construït.

Cal acompanyar la promoció de la rehabilitació amb els mecanismes de gestió adients, per anar més enllà del simple repartiment de subvencions


0 comentarios:

Publicar un comentario